Fiscalització Govern
Fiscalització Candidatures
CUP-Guanyem
Junts
PDeCAT
Primàries Catalunya
Signar compromís
Premsa
1. Respecte per la voluntat dels electors
Tot i dir que és el seu principal objectiu, més enlla de la introducció, la independència no es menciona fins la part final, i a llarg termini.
3
Cap referència.
2
Es qualifica al Primer d’octubre únicament com a ‘gran salt endavant’ i ‘aprenentatge pel futur’, però insta a continuar, seguir endavant, i que per fer la independència cal ser més i preparar-se millor, i fer un nou referèndum pactat de forma prioritària.
2
Algunes referències a la democràcia cooperativa i treballar de forma consensuada, però sense concretar que sigui referit a les forces independentistes.
4
Es qualifica al Primer d’octubre únicament com a ‘gran salt endavant’’ i ‘aprenentatge pel futur’, però insta a continuar, seguir endavant, i que per fer la independència cal ser més i preparar-se millor. Quant a superar el 50 %, comenta que caldria ‘repetir-ho successivament’.
2
Proposen teixir grans aliances i representar grans consensos de país, com són la fi de la repressió, el dret a l’autodeterminació, la república com a forma d’estat o el model d’immersió lingüística de Catalunya. I liderar un govern ampli, un govern independentista i d’esquerres.
4
Es parla de ‘forçar l’Estat espanyol a acceptar el dret a l’autodeterminació’, només mencionant que no es renuncia a la desobediència civil i a la unilateralitat si una majoria democràtica així ho avala, però que no és l’escenari desitjat; així com que l’Estat accepti l’amnistia i el referèndum.
3
Alguna referència a donar acompanyament a les víctimes de la repressió.
2
Tot i haver-hi referències a la importància dels municipis, no es mostra en clau de construcció nacional.
4
2,89
2. Sobirania i no cooperació institucional
Volen liderar un govern ampli, un govern independentista i d’esquerres. A les Corts donen suport al govern del PSOE i mantenen pactes amb el PSC en algunes institucions.
4
Cap menció. L’acció a les Corts espanyoles ha estat de col·laboració i han expressat la voluntat de continuar.
0
Cap menció. En algunes ocasions no han participat en actes institucionals amb el cap de l’Estat espanyol.
3
Defensa política de les lleis i competències de la Generalitat.
4
Defensa política de les lleis i competències de la Generalitat.
2
L’única menció en el programa és: “… sense renunciar a la desobediència civil i a la unilateralitat si una majoria democràtica així ho avala”.
3
L’única menció en el programa és: “… sense renunciar a la desobediència civil i a la unilateralitat si una majoria democràtica així ho avala”.
2
2,57
3. Construcció de la institucionalitat pròpia
“És un aprenentatge per al futur: una mobilització popular d’aquestes característiques desborda qualsevol cos policial o uniformat i redueix molt la capacitat coercitiva de l’Estat”.
2
“Horitzó república” al programa.
6
No hi ha cap menció.
0
“La República ha de treballar per enfortir un sindicalisme nacional”.
4
Continuar estrenyent els llaços i la col·laboració institucional entre la Generalitat de Catalunya, la Generalitat valenciana, el Govern de les Illes Balears, el Govern d’Andorra, l’Administració regional francesa, l’Ajuntament de l’Alguer i els ajuntaments de la Franja de Ponent per tal d’aprofundir i coordinar les polítiques de normalització lingüística arreu del territori.
10
Mentre no es resol el consens sobre la Llei de governs locals i l’assoliment d’un marc competencial com a país que ens permeti el desplegament de la Llei de vegueries i mentre no s’aconsegueixin els consensos polítics necessaris per al seu desplegament, ens cal fer passos endavant en la construcció del país i del territori que ens defineix.
5
5,40
4. Sobirania fiscal i financera
S’esmenten els passos fets per l’ICF per esdevenir banc de promoció econòmica i facilitar crèdit a inversions estratègiques o de major risc. Els nous compromisos es limiten a un compromís genèric de revalorar el paper de l’ICF com a banca pública dinamitzadora de l’activitat empresarial i a la creació de nous instruments de finançament per a les empreses a través de l’ICF. S’esmenta també la creació d’un Fons Nacional per a la Innovació, vinculat a una nova banca pública.
8
No hi ha cap proposta directa. Hi ha una proposta per estructurar un clúster de serveis financers de Catalunya que vertebri bancs actuals i futurs, el sector assegurador, gestió de patrimonis i capital risc amb el pol tecnològic català. També es proposa impulsar un nou marc regulador favorable a la innovació en el sector financer que promogui sistemes de finançament alternatius al bancari.
4
No hi ha cap menció.
0
Programa complet en aquest àmbit. Destaca la proposta de créixer en un 150 % el personal de l’ATC i la culminació de la xarxa Tributs de Catalunya amb 207 finestretes úniques.
8
Malgrat que s’esmenta que l’ATC ha ampliat el seu ventall com a “tramitadora” o “gestora” dels impostos estatals que la Generalitat i el seu sector públic paga a l’AEAT, no hi ha un compromís clar per reactivar el programa “gestoria”, ni per millorar la gestió de la liquidació d’impostos estatals a l’ATC per part de particulars i empreses. La majoria d’ajuntaments que fan sobirania fiscal estan governats per ERC.
6
4,33
5. Sobirania econòmica
Proposen aprovar una nova llei que reguli els serveis d’atenció a les persones amb criteris de qualitat de servei i garantia de drets socials i laborals, i avançar en el desenvolupament normatiu que afavoreixi la contractació de pimes i iniciatives de l’economia social i solidària enfront de grans corporacions i empreses multiservei. També promoure el cooperativisme de plataforma de serveis en l’economia col·laborativa, i en els serveis públics (aigua, energia).
8
Proposen potenciar l’Autoritat Catalana de la Competència en la lluita contra els càrtels i l’abús de la posició de domini, i crear una unitat d’inspecció especialitzada en serveis d’utilitat pública. La nova llei dels serveis d’atenció a les persones també té com a objectiu afavorir la contractació de pimes i iniciatives d’economia social.
7
7,5
6. Sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació
Implementar la vinyeta com a eix central del model de gestió de totes les vies d’alta capacitat per reduir el cost per als usuaris i usuàries, fent-lo més equitatiu i proporcional per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Així mateix, la implementació de la vinyeta permetrà tenir l’opció d’adoptar acords de col·laboració publicoprivada amb el model de gestió i no de concessió i amb un marc de relació i regles del joc nou. Ara bé, no concreta com es pot aplicar la vinyeta a les vies de propietat estatal.
6
Aconseguir que la fibra òptica arribi a totes les empreses del país. Executar el pla FIBRACAT amb tota la seva extensió per tal de fer arribar a finals del 2022 la fibra òptica a tots els municipis del país.
10
“Amb un canvi del model energètic més just i verd amb un horitzó proper del 100 % d’energia renovable.” Falta concretar.
7
Una fórmula de finançament suficient i estable a quatre anys vista, revisable cada dos anys, emparada pel contracte programa. La CCMA ha de tenir una possibilitat limitada d’endeutament, optimitzar els ingressos comercials i tenir una gestió eficient, austera i sense dèficit.
8
No hi ha cap menció.
0
6,2
7. Justícia lingüística: el català, llengua comuna dels catalans
– Donar compliment a la Llei del Cinema.
– Vetllar per l’aplicació efectiva dels programes d’immersió lingüística en tots els nivells de l’ensenyament.
– Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
– Fer efectiu l’article 50 de Foment i difusió del català, de l’Estatut.
9
Fer efectius els acords de la Declaració de Palma sense dilacions per tal d’afavorir processos de consolidació de la llengua en tot l’àmbit dels Països Catalans.
5
Vertebrar l’espai català de comunicació i de cultura com a expressió de la realitat cultural i lingüística pròpia, que enforteixi els vincles i la consciència col·lectiva.
Creació d’un Observatori de comunicació, que dinamitzi la recerca amb ambició internacional en coordinació amb la Societat Catalana de Comunicació.
8
Promoure la presència de les produccions catalanes i en llengua catalana a les plataformes digitals de distribució de vídeo a través de la regulació i les polítiques públiques. No s’esmenta la subtitulació ni alternatives per produccions exteriors.
7
Una aposta decidida pels continguts adreçats al públic infantil i juvenil i pels formats nadius per a les xarxes socials.
El català ha d’estar present en els assistents de veu que hi ha al mercat, però també ha de poder ser la llengua dels aficionats als videojocs, dels consumidors d’aplicacions orientades a les relacions personals, de la interfície de qualsevol plataforma digital.
Fomentar la creació de continguts en català a les xarxes socials. Treballarem per fomentar la creació de continguts en català a les xarxes socials per pal·liar l’absència de referents en aquest àmbit i acabar amb la invisibilització que sovint pateix el català.
Potenciar l’organització d’actes per difondre la cultura catalana en tots els àmbits. Prioritzar la programació d’espectacles, concerts i activitats culturals en català i occità, especialment els adreçats als infants i joves.
10
Vertebrar l’espai català de comunicació i de cultura com a expressió de la realitat cultural i lingüística pròpia, que enforteixi els vincles i la consciència col·lectiva i incentivi l’emissió de continguts produïts als Països Catalans.
Impulsar la creació d’una plataforma global que difongui la producció audiovisual dels Països Catalans.
10
8,17
8. Seguretat pública per a un estat democràtic
Malgrat es contempla successivament com a clau la lluita antirepressiva en la proposta d’ERC, així com la defensa dels drets i les llibertats públiques, no hi podem observar la revisió de la participació de la Generalitat en les quals fa d’acusació particular, ni molt menys canvis legislatius per garantir que no es repeteixi.
5
“Cal fer un seguiment dels diversos casos i donar un acompanyament a tots aquells en què hi hagi víctimes dels abusos policials i la repressió.” Malgrat caldria una mica més de concreció sobre les eines per dur a terme la fiscalització dels cossos policials, el posicionament és clar. Investigació que no es duria a terme en seu parlamentària.
7
Malgrat es proposa una nova Llei de policia de Catalunya, l’objectiu d’aquesta proposta no és l’excel·lència en termes democràtics ni la revisió dels protocols o el Codi Deontològic. L’objectiu de la nova llei és la unificació dels més de 200 cossos policials catalans i la millora de les condicions de les persones que en formen part.
4
El programa no es posiciona respecte la necessitat i l’organització de la Brigada Mòbil del CME, tampoc de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO).
0
El programa no es posiciona respecte la necessitat d’una Agència Nacional d’Intel·ligència, tampoc planteja cap reforma del CTTI o de la Comissaria General d’Informació del CME.
0
La proposta de la candidatura en aquest aspecte és la unificació dels cossos policials catalans, per tant, quedarien sota el comandament de la Generalitat els cossos d’àmbit local.
8
La proposta d’ERC és la unificació del Sistema d’Emergències i una llei que ho reguli.
9
4,71
9. Acció internacional
Cap menció.
0
Cap menció.
0
Continuar el treball amb les delegacions de la Generalitat a l’exterior, consolidant-les, defensant-les i ampliant la presència del Govern català a l’exterior.
4
Potenciar les activitats de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) per contribuir a millorar l’eficiència i la qualitat del conjunt del sistema audiovisual de Catalunya.
6
1,67
10. Justícia social: la república catalana al servei de les persones
En gestió sanitària de la pandèmia, proposen reforçar la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya i crear sistemes d’informació epidemiològica i de la resta de salut pública integrats en la part clínica. Garantir universalment l’accés a internet establint-ho com un servei essencial durant la pandèmia i en altres situacions similars i implementar nous serveis de salut digital. Impulsar la transformació digital dels serveis socials i desplegar el nou Pla Estratègic de Serveis Socials 2021-2024, amb un impacte de 1.875 milions d’euros. Abordar les debilitats del model d’atenció residencial, equilibrant la gestió entre els departaments de Salut i Afers Socials, però evitant la sanitarització d’aquest model. Continuar la línia d’ajuts engegada per fomentar la contractació de treballadores de les cures en situació d’irregularitat. Promoure la capacitat productiva per garantir l’aprovisionament de materials i medicaments, sense concretar com.
5
Garantir un treball juvenil no precaritzat, evitant falsos autònoms i creant una legislació pròpia per a les pràctiques curriculars.
Impulsar un servei d’acompanyament informatiu i de mediació entre el jovent i les empreses del país, i gestionar el fons europeu de garantia juvenil.
Impulsar un pla d’emancipació juvenil real: 6.000 habitatges per a l’emancipació del jovent. Impulsar el transport públic per al jovent arreu del territori. Desplegar un pla de retorn del jovent. Garantir l’educació universal i de qualitat arreu blindant per llei la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i augmentant les dotacions de beques, especialment les beques salari. Dignificar i potenciar la formació professional dual a partir de plans d’adaptabilitat amb l’entorn social i econòmic. Treballar perquè la Comissió de Polítiques de Joventut sigui legislativa i no merament informativa.
7
6
