1. Respecte per la voluntat dels electors

1. Respecte per la voluntat dels electors

La independència és l’objectiu prioritari de l’acció de govern i de la resta de les institucions.

Més enllà de la introducció, la independència no es menciona fins a la part final.

3

Compromís amb la Declaració d’Independència del 27 d’octubre del 2017.

Es refereix a la DUI com un anhel sense capacitat pràctica.

2

El mandat democràtic del Primer d’Octubre és vigent per fer efectiva la independència en aquesta mateixa legislatura.

No es té en compte l’1 d’Octubre més enllà de mencionar-ne els aprenentatges; fins al punt de proposar un nou referèndum i afirmar que l’1-O no va ser una fita democràtica reconeguda per la comunitat internacional.

2

Acció política lleial amb la voluntat expressada per l’elector a les urnes, que demana acció concertada.

No es parla d’acció concertada, sinó que es crida a no deixar-se endur per «falses proclames d’unitat» i a assolir «una unitat no amb sigles, sinó amb lluites». Sí que es proposa un Acord Nacional per l’Autodeterminació dels Països Catalans, però menystenint el paper de l’1-O. Proposen el Consell per la República com una eina per trobar estratègies conjuntes, a condició que aconsegueixi ser un espai realment plural on es trobin les diferents formacions independentistes.

6

Si bé el 50 % + 1 dels vots independentistes legitimaria encara més el mandat del referèndum del Primer d’Octubre, aquest darrer, per si sol, obliga les institucions a fer efectiva la independència.

Es considera que cal posar sobre la taula un nou referèndum i que la DUI és un anhel sense capacitat pràctica.

2

Per a assolir la independència, la unitat d’acció com a bloc nacional a les institucions és imprescindible.

Es crida a no deixar-se endur per «falses proclames d’unitat» i a assolir «una unitat no amb sigles, sinó amb lluites». Sí que es proposa un Acord Nacional per l’Autodeterminació dels Països Catalans, però menystenint el paper de l’1-O.

5

L’acció unilateral és legítima defensa i l’única via factible per a resoldre el conflicte amb l’Estat espanyol.

Es considera com a viable un referèndum acordat, un referèndum unilateral amb suspensió o un referèndum que superi el 50% o 60% de participació.

5

Cal enfrontar-se als abusos dels poders espanyols amb totes les eines disponibles.

Es parla d’iniciatives col·lectives de desobediència civil, així com d’impulsar el conflicte com a pols polític que requerirà mobilització, desobediència i dinàmica de col·lapse. També es considera la lluita antirepressiva com una forma de cohesió i creixement.

6

Els governs municipals són una fortalesa per fer del territori un element clau de construcció nacional.

Es parla d'”estendre el projecte municipalista d’alliberament arreu dels Països Catalans” i dels municipis com les institucions més properes a la ciutadania.

7

4,22

2. Sobirania i no cooperació institucional

No governar ni col·laborar amb els partits del bloc del 155.

Es parla de pacte antifeixista contra Vox i FNC, però no es menciona explícitament els partits del 155. Tot i així, es pot deduir pel to d’altres pàgines que s’exclou el 155 de pactes. En algun ajuntament comparteixen govern amb el PSC.

7

Política de bloqueig de les institucions espanyoles per fer evident que no es pot governar contra Catalunya.

“És en aquests termes que pensem que s’ha de treballar a la taula de diàleg que hi ha engegada amb l’Estat, des d’una lògica de negociació”. Van votar en contra dels pressupostos de l’Estat.

4

No compartir actes institucionals, patronats i organismes anàlegs amb institucions espanyoles de qualsevol tipus.

No es menciona. Normalment no participen en actes institucionals amb el cap de l’Estat espanyol.

6

Defensa política i jurídica de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i vetades pels poders espanyols.

Mencionat explícitament.

10

Contrarestar amb legislació pròpia la intromissió espanyola en les competències de l’Administració catalana.

“En la conjuntura actual, resulta imprescindible aplicar immediatament una acció política institucional que sobrepassi els marcs competencials per donar una resposta urgent a les necessitats bàsiques de la gent: pa, sostre i treball.”

10

Exercir la desobediència institucional davant la vulneració de la sobirania de les institucions catalanes.

No només des d’un plantejament de denúncia, sinó també des d’un plantejament de desobediència civil, institucional i organització popular.

10

El Parlament és sobirà. No acceptarà ingerències ni polítiques ni jurídiques ni administratives de cap tipus.

“Actuació conjunta del Parlament, el Govern i els ajuntaments; fites i lluites compartides en el moviment independentista; sobirania i desobediència institucionals. Una lliçó fonamental és que el moviment i l’hegemonia creixen amb el conflicte. I que amb el conflicte també creix l’hegemonia dels nostres plantejaments polítics en el si del moviment independentista i dels moviments socials”.

9

8

3. Construcció de la institucionalitat pròpia

Garantir una Administració catalana fidel al mandat del Primer d’Octubre.

Ambigüitat relativa sobre què significa l’1 d’octubre. Ens toca reprendre el fil de l’1 d’octubre. Continuar l’embat sostingut contra un estat demofòbic (…) la jornada de mobilització i lluita més gran de les últimes dècades del nostre país. L’autodeterminació col·lectiva.

7

Planificar el marc jurídicolegal postindependència.

Ambiguitat, però es parla de “poder constituent”.

6

Elaborar un pla de treball de política independentista des dels municipis.

Es parla d'”estendre el projecte municipalista d’alliberament arreu dels Països Catalans” i dels municipis com les institucions més properes a la ciutadania.

7

Fer dels sindicats i les patronals nacionals unes autèntiques eines de país.

Proposen el reconeixement i impuls dels organismes de lluita com la plataforma 3-O i la taula sindical.

3

Acostament i col·laboració estreta, des del respecte mutu, amb la resta de territoris de parla catalana.

83 mencions explícites als Països Catalans.

10

Promoure la fusió de les quatre diputacions provincials en una de sola.

Proposen potenciar els consells comarcals i incrementar-ne les competències.

3

6

4. Sobirania fiscal i financera

Crear el Banc públic de Catalunya.

Programa molt complet en aquest àmbit. Proposa una banca pública no només de promoció d’inversions, sinó també minorista. No s’esmenta, però, que la fitxa bancària requereix aprovació del Banc Central Europeu i del Banc d’Espanya, i que la governança que es proposa per a l’ICF no compliria els requisits que estableix el BCE. Per exemple, ICF ha hagut d’adequar la seva governança, eliminant el consell assessor amb persones proposades pels grups parlamentaris, per adaptar-la als requisits del BCE per esdevenir banc públic d’inversions.

7

Operar amb entitats financeres catalanes o amb bancs europeus no espanyols.

Demanen operar amb entitats del sector de les finances ètiques i solidàries, i la creació d’una banca pública. No s’esmenta la seu social de la banca ètica com a criteri de priorització, ni es promou operar amb bancs europeus no espanyols.

7

Recerca de finançament fora de l’estat Espanyol.

Demanen suspendre immediatament el pagament del deute. No hi ha cap esment a la recerca de finançament fora de l’Estat espanyol. La suspensió del pagament del deute de la Generalitat dificultaria, en cas que la futura república parteixi de les institucions autonòmiques actuals, que aquesta pugui tenir accés a crèdit exterior.

1

Desenvolupar la implantació i la capacitat de gestió de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Cap menció.

0

Promoure la liquidació d’impostos, taxes i tributs a través de l’ATC.

Cap menció. Alguns ajuntaments de la CUP fan sobirania fiscal.

5

Elaboració anual de pressupostos alternatius comptabilitzant l’import de l’actual dèficit fiscal amb l’Estat espanyol.

Cap menció.

0

3,33

5. Sobirania econòmica

Prioritzar la compra, la gestió directa dels serveis o la contractació pública de proximitat.

En la mesura que el programa planteja internalitzar per part del sector públic totes les activitats que gestionen serveis públics de manera privada, la gestió dels serveis passaria a ser directa. No hi ha, però, cap esment a afavorir la compra o contractació en empreses de proximitat.

7

Desvincular la concessió de serveis públics a Catalunya dels poders econòmics espanyols.

En la mesura que el programa planteja internalitzar per part del sector públic totes les activitats que gestionen serveis públics de manera privada, quedarien desvinculats dels poders econòmics espanyols. No hi ha, però, cap esment a afavorir la concessió de serveis públics a empreses catalanes o estrangeres (no espanyoles).

8

7,50

6. Sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació

Eliminar peatges.

No renovar cap concessió d’autopistes ni de peatges a l’ombra. En les autopistes en què resten molts anys perquè finalitzi la concessió, proposen una auditoria per conèixer el benefici que han generat a les empreses concessionàries i iniciar els estudis per a l’expropiació.

10

Impulsar les infraestructures de telecomunicacions pròpies.

Creació d’una xarxa pública neutra de fibra òptica i telefonia que permeti posar fi a la dependència de les xarxes privades i que s’aprofiti per crear un nou operador públic d’internet i telefonia fixa. Aquest operador públic haurà de permetre l’accés universal a internet per facilitar la reducció de la fractura digital.
Creació d’una xarxa pública d’estacions de telefonia mòbil que permeti crear una empresa de telefonia mòbil totalment pública.
Recuperar la gestió pública de tota la xarxa de TDT.
Fomentar la creació de xarxes comunitàries i locals de telecomunicacions interconnectades amb la xarxa de fibra òptica nacional

10

Impulsar un model energètic que només depengui de nosaltres i sigui sostenible.

Aposten per un model de sobirania energètica que sigui democràtic, popular, descentralitzat, renovable, autosuficient i sense nuclears per al conjunt dels Països Catalans. Hi manquen concrecions.

7

Optimització i millora del finançament dels mitjans de comunicació públics.

Promouran uns mitjans de comunicació i d’informació públics i de gestió pública com a eina necessària per garantir el dret a la informació i el pluralisme polític i social. Per assegurar-ne la independència i la qualitat, cal allunyar-los del control dels partits polítics i dels interessos dels lobbies empresarials capitalistes.

8

Revisió de les subvencions als mitjans de comunicació privats.

Cap menció. Es parla de canviar diverses regulacions relatives als mitjans.

2

7,40

7. Justícia lingüística: el català, llengua comuna dels catalans

Aplicar la legislació actual en matèria lingüística.

El català ha de ser la llengua vehicular de tot el sistema educatiu. Cal vetllar
perquè així sigui i denunciar qualsevol incompliment.

Defensar l’ús del català com a llengua vehicular dels centres de recerca i universitats i els Països Catalans com a marc territorial d’anàlisi i generació de coneixement i estudis.

5

Promoure un gran pacte nacional per la llengua.

Pla d’intervenció a favor dels drets lingüístics que abasti aquests camps i que tingui com a eix fonamental la cohesió social i la gestió de la diversitat lingüística.

5

Mitjans públics catalans pensats en clau nacional i internacional.

Promoure uns mitjans de comunicació i d’informació públics i de gestió pública com a eina necessària per garantir el dret a la informació i el pluralisme polític. (+76 i 96)

6

Inclusió del català en l’oferta de la televisió de pagament i en plataformes de productes audiovisuals a la carta.

Proposen treballar a fons perquè hi hagi continguts en llengua catalana en les diferents plataformes televisives privades.

10

Canals de TV i plataformes digitals infantils i juvenils en català.

Cap menció.

0

Avenç decidit cap a un espai comunicatiu comú per als territoris de llengua catalana.

L’espai català de comunicació necessita que les institucions de Catalunya obrin
vies de negociació i de cooperació amb la resta de territoris catalans per acordar la reciprocitat d’emissions i revertir la situació d’anormalitat que actualment es pateix.

Creació del Consell de l’Espai de Comunicació Audiovisual en Català, una infraestructura integrada per les administracions. Per un espai de comunicació dels Països Catalans de tots els territoris dels Països Catalans que tingui per objectiu enfortir la coordinació i les estratègies conjuntes de producció i programació de continguts dels diferents mitjans de comunicació públics.

10

6

8. Seguretat pública per a un estat democràtic

Descriminalitzar i defensar els drets a la llibertat d’expressió, de manifestació i de protesta.

Aposten per una estratègia antirepressiva general (amnistia i nul·litat de les causes a l’entorn del dret a l’autodeterminació i dels drets socials), tant vehiculant un acord per una proposta de llei d’amnistia com apostant per una llei d’anul·lació de la causa general. La resta de mesures per descriminilitzar la dissidència és una nova llei de procediment penal, un nou codi penal, modificar el paper de la Generalitat en els processos contra dissidents i activistes polítics, la creació d’un Observatori de Control i Garantia dels Drets hHmans dels cossos policials i la dissolució de les unitats d’ordre públic.

10

Investigar en seu parlamentària els abusos policials.

En aquest aspecte es proposa la creació d’un Observatori de Control i Garantia dels Drets Humans per part dels cossos policials. La proposta podria estar més desenvolupada i no està lligada a control parlamentari.

7

Reformar la Llei de la policia de la Generalitat per a garantir que la policia catalana excel·leixi coma policia democràtica.

No es proposa cap reforma de la Llei de policia de Catalunya per augmentar el perfil democràtic del CME. No obstant, preveu canvis en l’organització dels cossos policials, com per exemple la supressió de les unitats d’ordre públic i la formació dels agents.

5

Reestructurar la BRIMO i fiscalització estricta de la seva acció.

Es proposa la supressió de les unitats destinades a l’ordre públic per gestionar matèries com la protecció de víctimes de la violència de gènere.

9

Agència nacional d’intel·ligència.

Cap menció.

0

Aprovar la Llei catalana de coordinació de cossos policials.

Cap menció.

0

Aprovar la Llei catalana de bombers.

Cap menció, però han votat en contra de la Llei espanyola que recentralitza competències.

4

5

9. Acció internacional

Fer arribar a l’opinió pública internacional les raons de la causa nacional catalana.

Només amb les organitzacions d’esquerres europees.

5

Cercar reconeixements internacionals.

Explorar la possibilitat de suports per part de governs i partits polítics amb pes institucional d’arreu del món.

10

Enfortir el Diplocat per teixir aliances de suport recíproc.

No hi ha cap menció.

0

Retirar-se de qualsevol àmbit o espai compartit d’acció exterior amb l’Estat espanyol.

No hi ha cap menció però no sol participar-ne.

3

Garantir que la Conselleria d'Exteriors i les Delegacions de la Generalitat a l'exterior desenvolupin una acció exterior independentista.

No hi ha cap menció.

0

Potenciar la presència exterior d'una agència de notícies pública catalana.

Proposen la creació i la consolidació d’una agència de notícies internacional pública i d’àmbit dels Països Catalans, sense concretar-ne el servei exterior.

8

4,33

10. Justícia social: la república catalana al servei de les persones

Cal que el Govern i el Parlament, actuïn amb sentit d’estat i amb urgència, davant de la greu situació de pandèmia i crisi socioeconòmica a la que s’enfronta el país.

En gestió sanitària de la pandèmia, proposen incloure l’assessorament  d’experts externs a l’equip assessor del director de Salut Pública, dotar de més capacitat gestora els responsables de salut pública del govern, una política de tests massius per mantenir activitats culturals i altres, reactivar el programa Orfeu dels centres de recerca públics, la implantació i coordinació de les diferents unitats de vigilància epidemiològica del territori, accions diferenciades al territori i la introducció d’asimetries en els processos de confinament tenint en compte les desigualtats de classe. Proposen una taxa COVID als patrimonis de més d’1 milió d’euros per finançar la despesa associada a la pandèmia. També proposen impulsar una producció farmacèutica 100% pública, sense concretar què significa i com es podria fer.

8

Cal un pla d’ocupació i d’emancipació juvenil que eviti la precarització del jovent del país i es perdi el talent de tota una generació.

Impulsar la renda bàsica universal (RBU) per combatre la precarització laboral.
Urgeix reestructurar globalment l’FP reglada perquè tingui en compte els ensenyaments de règim especial, millori la qualitat, augmenti les oportunitats laborals i el reconeixement social i depengui del Departament d’Educació. Els anys vinents caldrà ampliar places d’FP i sensibilitzar el teixit empresarial per garantir que hi participin. No proposen un pla d’ocupació i emancipació juvenils específic.

4

6