Es parla de pacte antifeixista contra Vox i FNC, però no es menciona explícitament els partits del 155. Tot i així, es pot deduir pel to d’altres pàgines que s’exclou el 155 de pactes. En algun ajuntament comparteixen govern amb el PSC.

“És en aquests termes que pensem que s’ha de treballar a la taula de diàleg que hi ha engegada amb l’Estat, des d’una lògica de negociació”. Van votar en contra dels pressupostos de l’Estat.

No es menciona. Normalment no participen en actes institucionals amb el cap de l’Estat espanyol.

Mencionat explícitament.

“En la conjuntura actual, resulta imprescindible aplicar immediatament una acció política institucional que sobrepassi els marcs competencials per donar una resposta urgent a les necessitats bàsiques de la gent: pa, sostre i treball.”

No només des d’un plantejament de denúncia, sinó també des d’un plantejament de desobediència civil, institucional i organització popular.

“Actuació conjunta del Parlament, el Govern i els ajuntaments; fites i lluites compartides en el moviment independentista; sobirania i desobediència institucionals. Una lliçó fonamental és que el moviment i l’hegemonia creixen amb el conflicte. I que amb el conflicte també creix l’hegemonia dels nostres plantejaments polítics en el si del moviment independentista i dels moviments socials”.

Ambigüitat relativa sobre què significa l’1 d’octubre. Ens toca reprendre el fil de l’1 d’octubre. Continuar l’embat sostingut contra un estat demofòbic (…) la jornada de mobilització i lluita més gran de les últimes dècades del nostre país. L’autodeterminació col·lectiva.

Ambiguitat, però es parla de “poder constituent”.

Es parla d'”estendre el projecte municipalista d’alliberament arreu dels Països Catalans” i dels municipis com les institucions més properes a la ciutadania.

Proposen el reconeixement i impuls dels organismes de lluita com la plataforma 3-O i la taula sindical.

83 mencions explícites als Països Catalans.

Proposen potenciar els consells comarcals i incrementar-ne les competències.

Programa molt complet en aquest àmbit. Proposa una banca pública no només de promoció d’inversions, sinó també minorista. No s’esmenta, però, que la fitxa bancària requereix aprovació del Banc Central Europeu i del Banc d’Espanya, i que la governança que es proposa per a l’ICF no compliria els requisits que estableix el BCE. Per exemple, ICF ha hagut d’adequar la seva governança, eliminant el consell assessor amb persones proposades pels grups parlamentaris, per adaptar-la als requisits del BCE per esdevenir banc públic d’inversions.

Demanen operar amb entitats del sector de les finances ètiques i solidàries, i la creació d’una banca pública. No s’esmenta la seu social de la banca ètica com a criteri de priorització, ni es promou operar amb bancs europeus no espanyols.

Demanen suspendre immediatament el pagament del deute. No hi ha cap esment a la recerca de finançament fora de l’Estat espanyol. La suspensió del pagament del deute de la Generalitat dificultaria, en cas que la futura república parteixi de les institucions autonòmiques actuals, que aquesta pugui tenir accés a crèdit exterior.

Cap menció.

Cap menció. Alguns ajuntaments de la CUP fan sobirania fiscal.

Cap menció.

En la mesura que el programa planteja internalitzar per part del sector públic totes les activitats que gestionen serveis públics de manera privada, la gestió dels serveis passaria a ser directa. No hi ha, però, cap esment a afavorir la compra o contractació en empreses de proximitat.

En la mesura que el programa planteja internalitzar per part del sector públic totes les activitats que gestionen serveis públics de manera privada, quedarien desvinculats dels poders econòmics espanyols. No hi ha, però, cap esment a afavorir la concessió de serveis públics a empreses catalanes o estrangeres (no espanyoles).

No renovar cap concessió d’autopistes ni de peatges a l’ombra. En les autopistes en què resten molts anys perquè finalitzi la concessió, proposen una auditoria per conèixer el benefici que han generat a les empreses concessionàries i iniciar els estudis per a l’expropiació.

Creació d’una xarxa pública neutra de fibra òptica i telefonia que permeti posar fi a la dependència de les xarxes privades i que s’aprofiti per crear un nou operador públic d’internet i telefonia fixa. Aquest operador públic haurà de permetre l’accés universal a internet per facilitar la reducció de la fractura digital.
Creació d’una xarxa pública d’estacions de telefonia mòbil que permeti crear una empresa de telefonia mòbil totalment pública.
Recuperar la gestió pública de tota la xarxa de TDT.
Fomentar la creació de xarxes comunitàries i locals de telecomunicacions interconnectades amb la xarxa de fibra òptica nacional

Aposten per un model de sobirania energètica que sigui democràtic, popular, descentralitzat, renovable, autosuficient i sense nuclears per al conjunt dels Països Catalans. Hi manquen concrecions.

Promouran uns mitjans de comunicació i d’informació públics i de gestió pública com a eina necessària per garantir el dret a la informació i el pluralisme polític i social. Per assegurar-ne la independència i la qualitat, cal allunyar-los del control dels partits polítics i dels interessos dels lobbies empresarials capitalistes.

Cap menció. Es parla de canviar diverses regulacions relatives als mitjans.

El català ha de ser la llengua vehicular de tot el sistema educatiu. Cal vetllar
perquè així sigui i denunciar qualsevol incompliment.

Defensar l’ús del català com a llengua vehicular dels centres de recerca i universitats i els Països Catalans com a marc territorial d’anàlisi i generació de coneixement i estudis.

Pla d’intervenció a favor dels drets lingüístics que abasti aquests camps i que tingui com a eix fonamental la cohesió social i la gestió de la diversitat lingüística.

Promoure uns mitjans de comunicació i d’informació públics i de gestió pública com a eina necessària per garantir el dret a la informació i el pluralisme polític. (+76 i 96)

Proposen treballar a fons perquè hi hagi continguts en llengua catalana en les diferents plataformes televisives privades.

Cap menció.

L’espai català de comunicació necessita que les institucions de Catalunya obrin
vies de negociació i de cooperació amb la resta de territoris catalans per acordar la reciprocitat d’emissions i revertir la situació d’anormalitat que actualment es pateix.

Creació del Consell de l’Espai de Comunicació Audiovisual en Català, una infraestructura integrada per les administracions. Per un espai de comunicació dels Països Catalans de tots els territoris dels Països Catalans que tingui per objectiu enfortir la coordinació i les estratègies conjuntes de producció i programació de continguts dels diferents mitjans de comunicació públics.

Aposten per una estratègia antirepressiva general (amnistia i nul·litat de les causes a l’entorn del dret a l’autodeterminació i dels drets socials), tant vehiculant un acord per una proposta de llei d’amnistia com apostant per una llei d’anul·lació de la causa general. La resta de mesures per descriminilitzar la dissidència és una nova llei de procediment penal, un nou codi penal, modificar el paper de la Generalitat en els processos contra dissidents i activistes polítics, la creació d’un Observatori de Control i Garantia dels Drets hHmans dels cossos policials i la dissolució de les unitats d’ordre públic.

En aquest aspecte es proposa la creació d’un Observatori de Control i Garantia dels Drets Humans per part dels cossos policials. La proposta podria estar més desenvolupada i no està lligada a control parlamentari.

No es proposa cap reforma de la Llei de policia de Catalunya per augmentar el perfil democràtic del CME. No obstant, preveu canvis en l’organització dels cossos policials, com per exemple la supressió de les unitats d’ordre públic i la formació dels agents.

Es proposa la supressió de les unitats destinades a l’ordre públic per gestionar matèries com la protecció de víctimes de la violència de gènere.

Cap menció.

Cap menció.

Cap menció, però han votat en contra de la Llei espanyola que recentralitza competències.

Només amb les organitzacions d’esquerres europees.

Explorar la possibilitat de suports per part de governs i partits polítics amb pes institucional d’arreu del món.

No hi ha cap menció.

No hi ha cap menció però no sol participar-ne.

No hi ha cap menció.

Proposen la creació i la consolidació d’una agència de notícies internacional pública i d’àmbit dels Països Catalans, sense concretar-ne el servei exterior.

En gestió sanitària de la pandèmia, proposen incloure l’assessorament  d’experts externs a l’equip assessor del director de Salut Pública, dotar de més capacitat gestora els responsables de salut pública del govern, una política de tests massius per mantenir activitats culturals i altres, reactivar el programa Orfeu dels centres de recerca públics, la implantació i coordinació de les diferents unitats de vigilància epidemiològica del territori, accions diferenciades al territori i la introducció d’asimetries en els processos de confinament tenint en compte les desigualtats de classe. Proposen una taxa COVID als patrimonis de més d’1 milió d’euros per finançar la despesa associada a la pandèmia. També proposen impulsar una producció farmacèutica 100% pública, sense concretar què significa i com es podria fer.

Impulsar la renda bàsica universal (RBU) per combatre la precarització laboral.
Urgeix reestructurar globalment l’FP reglada perquè tingui en compte els ensenyaments de règim especial, millori la qualitat, augmenti les oportunitats laborals i el reconeixement social i depengui del Departament d’Educació. Els anys vinents caldrà ampliar places d’FP i sensibilitzar el teixit empresarial per garantir que hi participin. No proposen un pla d’ocupació i emancipació juvenils específic.